Filtrer
Support
Éditeurs
Prix
Policier & Thriller
-
Lo castèl de la paur ; las enquestas del comissari Cassatl Tome 2
Raimond Guiraud
- Editions des Régionalismes
- Au Viu Leupard
- 10 Août 2014
- 9782824003924
Nous retrouvons le commissaire Casal qui mène l'enquête dans trois nouvelles affaires... Dans un style aisé et une langue simple et savoureuse, Raymond Guiraud nous ramène dans l'univers de la Fabrique, le commissariat central de Toulouse pour un nouveau roman policier en vrai occitan de Toulouse.
Nascut a Tolosa en 1929, lo "Guiraud de Basieja" trabalhèt dins l'agrò-alimentari a Paris, mas doblidèt pas jamai la lenga mairala del Pais Mondin. Lo siu trabalh li faguèt costejar gendarmas, policia e tribunals e mai tard, l'enveja li venguèt, aital, de se metre a l'escritura de romans policièrs. En occitan, plan segur, per l'amor del Pais e de la Lenga d'òc.
Né à Toulouse en 1929, le "Guiraud de Bazièges", a travaillé dans l'agro-alimentaire à Paris, sans jamais oublier la langue maternelle du pays Moundi. Son métier lui avait fait côtoyer gendarmeries, police et tribunaux, aussi, plus tard, l'envie le prend de se mettre à l'écriture de romans policiers. En occitan, bien sûr, pour l'amour du Pays et de la Langue d'oc. -
Ua maladiccion que pesa suus Baskervilles, vielha familha qui senhoreja dentz lo Devonshire, suu pais ensauvatgit de la lana de Dartmoor. Un canhàs gigant, demòni gessit de l'Ihèrn, que pareish e lo senhor de Baskerville que se'n moreish d'eishante...
La mòrt sobta e tragica de'N Charles Baskerville, los cridòris d'un canhàs qui s'audéishen capvath la lana, tot acò que dèisha créder la legenda que poiré estar vaduda realitat.
Talèu arribat a Londras, vienent deu Canadà, En Henry Baskerville que receu ua letra anonima : « Se tiénetz a la vòsta vita e a la vòsta rason, hètz-ves enlà de la lana ». A maugrat d'aqueras miaças, En Henry decideish d'anar a Baskerville Hall. Consultat, lo detectiu Sherlock Holmes encarga lo fidèu doctor Watson d'i acompanhar lo joen baronet.
L'enquista de Sherlock Holmes qu'a començat... Que serà longuèira, mauaisida e plea d'engoeish...
Roman lo mei famós de'N Arthur Conan Doyle (1859-1930), jòia de la literatura policièira, The Hound of Baskervilles qu'es estat arrevirat directament de l'anglés entau gascon per Eric Chaplain, editor en lenga nòsta desempuish mei de trenta ans. -
Lo canhàs deus Baskervilles
Arthur Conan Doyle
- Editions des Régionalismes
- 20 Mars 2013
- 9782846188869
Ua maladiccion que pesa suus Baskervilles, vielha familha qui senhoreja dentz lo Devonshire, suu pais ensauvatgit de la lana de Dartmoor. Un canhàs gigant, demòni gessit de l'Ihèrn, que pareish e lo senhor de Baskerville que se'n moreish d'eishante...
La mòrt sobta e tragica de'N Charles Baskerville, los cridòris d'un canhàs qui s'audéishen capvath la lana, tot acò que dèisha créder la legenda que poiré estar vaduda realitat.
Talèu arribat a Londras, vienent deu Canadà, En Henry Baskerville que receu ua letra anonima : « Se tiénetz a la vòsta vita e a la vòsta rason, hètz-ves enlà de la lana ». A maugrat d'aqueras miaças, En Henry decideish d'anar a Baskerville Hall. Consultat, lo detectiu Sherlock Holmes encarga lo fidèu doctor Watson d'i acompanhar lo joen baronet.
L'enquista de Sherlock Holmes qu'a començat... Que serà longuèira, mauaisida e plea d'engoeish...
Roman lo mei famós de'N Arthur Conan Doyle (1859-1930), jòia de la literatura policièira, The Hound of Baskervilles qu'es estat arrevirat directament de l'anglés entau gascon per Eric Chaplain, editor en lenga nòsta desempuish mei de trenta ans. -
L'espectacle es pas polit a véser. Brica. La dròlla devia aver un quinzenat d'annadas. Tot lo costat drech de sa cara es estat esquiçat, arrancat, embrenicat e probablament rosegat. Se vei lo blanc de sas doas maissas e tanben las dentaduras. Polidas dents, perfièchament esmautadas e plan rengadas. Una denticion coma sola las presentatrises de television ne pòdon aver. La Paura, pareis sorrire. Mas d'una riseta calhada e freja. Coma semblan sorrire las esqueletas dins las salas de las facultats de medecina o dins las escòlas de la policia scientifica. La vida li ven d'escapar, sorris a la mòrt. Lo cap-adjudant Garriga se n'estrementis.
Mas qual a pogut escometre un crimi tan espaventable ? Dins lo vilatge d'Arfons, pausat sus un planestèl de la Montanha Negra, totòm se coneis. Coma dins totas comunitats montanhòlas, desempuèi de sègles, regna entre sos estatjants una solidaritat desfisanta e sospechosa. Quand los unes desparlan, los autres se calan. Alavetz, lo capitani Azemar e l'adjudant Vialèlas, que menan l'enquista, devon far la tria. An de mal a trapar de pistas. Quand n'endralhan una, n'i a totjorn almens un per lor far cambeta. Amb aquò, los Anfonsòls son d'accòrdi pas que sus un punt : l'enquista avança pas pro lèu. E se totes dison pas que los gendarmas son de pigres, totes o pensan.
Sèrgi Viaule, nascut en 1950, a fòrça escrich mas fins ara pauc publicat. De totjorn, balhèt la prioritat a l'accion militanta. Pr'aquò, poesias, contes, racontes e novèlas son pareguts jos forma de brocaduras. Amb la retirada se consacra a la mesa en òrdre de sas òbras romanescas. Na Balfet es son primièr titol publicat. Serà seguit de maites. -
Na Balfet (roman policièr en occitan)
Sèrgi Viaule
- Editions des Régionalismes
- Au Viu Leupard
- 30 Novembre 2013
- 9782824001784
L'espectacle es pas polit a véser. Brica. La dròlla devia aver un quinzenat d'annadas. Tot lo costat drech de sa cara es estat esquiçat, arrancat, embrenicat e probablament rosegat. Se vei lo blanc de sas doas maissas e tanben las dentaduras. Polidas dents, perfièchament esmautadas e plan rengadas. Una denticion coma sola las presentatrises de television ne pòdon aver. La Paura, pareis sorrire. Mas d'una riseta calhada e freja. Coma semblan sorrire las esqueletas dins las salas de las facultats de medecina o dins las escòlas de la policia scientifica. La vida li ven d'escapar, sorris a la mòrt. Lo cap-adjudant Garriga se n'estrementis.
Mas qual a pogut escometre un crimi tan espaventable ? Dins lo vilatge d'Arfons, pausat sus un planestèl de la Montanha Negra, totòm se coneis. Coma dins totas comunitats montanhòlas, desempuèi de sègles, regna entre sos estatjants una solidaritat desfisanta e sospechosa. Quand los unes desparlan, los autres se calan. Alavetz, lo capitani Azemar e l'adjudant Vialèlas, que menan l'enquista, devon far la tria. An de mal a trapar de pistas. Quand n'endralhan una, n'i a totjorn almens un per lor far cambeta. Amb aquò, los Anfonsòls son d'accòrdi pas que sus un punt : l'enquista avança pas pro lèu. E se totes dison pas que los gendarmas son de pigres, totes o pensan.
Sèrgi Viaule, nascut en 1950, a fòrça escrich mas fins ara pauc publicat. De totjorn, balhèt la prioritat a l'accion militanta. Pr'aquò, poesias, contes, racontes e novèlas son pareguts jos forma de brocaduras. Amb la retirada se consacra a la mesa en òrdre de sas òbras romanescas. Na Balfet es son primièr titol publicat. Serà seguit de maites. -
Lo Castèl de la Paur (las enquèstas del comissari Casal - II)
Raimond Guiraud
- Editions des Régionalismes
- Au Viu Leupard
- 5 Novembre 2009
- 9782846186537
Tornam trobar le comissari Casal que mena l'enquèsta dins tres afars novèls.
Dins "le castèl de la paur", un òme morís de paur. S'i deurà prene a dos còps per comprene e resòlvre un mistèri mai qu'òrre, le Casal.
"La crotz Baranhon" nos torna dins lo grand Tolosa amb un afar que pareis simplàs d'una ataca d'una banca. Mas al briu del temps, tot se desclicota e rès se passa pas coma se deuriá faire...
"La mòrt veniá del freg" es un afar complicat : quin a podut far aquel gus, ambe las mans ligadas, per se penjar, dins un membre que dedins i a pas lo mendre mòble per s'anar penjar ?
-
Lo netejaire ; las enquestas del comissari Casal Tome 3
Raimond Guiraud
- Editions des Régionalismes
- Au Viu Leupard
- 10 Août 2014
- 9782824003917
Tornam trobar lo comissari Casal que mena l'enquèsta dins un novèl afar, dins Tolosa : es a ne far venir cabord lo comissari Casal : un òme jove a decidit de "netejar" la vila de totas las "rascladuras" de la societat : putas, SDF, omosexuals, etc.
S'engatja alavetz un combat a distància enter lo comissari e lo "netejaire" pas tant nèci que l'auria volgut lo Casal... Un libre de suspens, violent, que revèrta plan la vida vidanta d'una granda ciutat de uèi.
Nous retrouvons le commissaire Casal qui mène l'enquête dans une nouvelle affaire à Toulouse : c'est à faire devenir fou le commissaire Casal : un homme jeune a décidé de "nettoyer" la ville de toutes les "raclures" de la société : putes, SDF, homosexuels, etc. Alors s'engage un combat à distance entre le commissaire et le "nettoyeur" pas aussi idiot que l'aurait voulu Casal...
Nascut a Tolosa en 1929, lo "Guiraud de Basieja" trabalhèt dins l'agrò-alimentari a Paris, mas doblidèt pas jamai la lenga mairala del Pais Mondin. Lo siu trabalh li faguèt costejar gendarmas, policia e tribunals e mai tard, l'enveja li venguèt, aital, de se metre a l'escritura de romans policièrs. En occitan, plan segur, per l'amor del Pais e de la Lenga d'òc.
Né à Toulouse en 1929, le "Guiraud de Bazièges", a travaillé dans l'agro-alimentaire à Paris, sans jamais oublier la langue maternelle du pays Moundi. Son métier lui avait fait côtoyer gendarmeries, police et tribunaux, aussi, plus tard, l'envie le prend de se mettre à l'écriture de romans policiers. En occitan, bien sûr, pour l'amour du Pays et de la Langue d'oc. -
L'étrange énigme de Roz-Hir
Charles Le Goffic, Norbert Sevestre
- Editions des Régionalismes
- Au Viu Leupard
- 20 Octobre 2017
- 9782824007366
Ce roman n'est pas un roman criminel, mais un roman à énigme autour d'une succession de vols et de restitutions de documents compromettants pour le milliardaire américain Downridge, qui vont nécessiter plusieurs allers-retours Paris-L'Aberwrac'h. L'intrigue va donc se dérouler alternativement entre ces deux pôles, parisien et breton. Ce roman est aussi un prétexte pour opposer le génie américain au génie français. Le premier utilise la puissance d'une armée de détectives et hommes de main, tous anglo-saxons, face à l'intelligence de l'agent de la sûreté Lagache-Finette qui va lui opposer un curieux don d'ubiquité. Et c'est bien sûr la finesse du génie français qui finira par l'emporter sur le déploiement des moyens utilisés par l'adversaire... (extrait de la Présentation de Jean-André Le Gall).
Paru à l'origine en 1913 en roman-feuilleton dans La Dépêche de Brest et de l'Ouest ainsi que dans Le Moniteur des Côtes-du-Nord et ne sera édité en livre qu'après le décès de Le Goffic, en 1934.
Connu et reconnu pour ces recueils de contes traditionnels et de romans régionalistes, Charles Le Goffic (1863-1932), né à Lannion, a su prouver un incomparable talent de « metteur en scène » de la Bretagne éternelle. On lui doit de nombreux romans « bretons » ; c'est là sa seule incursion dans le domaine policier. Norbert Sevestre, né à Colleville (1879-1945), auteur et traducteur, a notamment écrit de nombreux romans d'aventure et livres pour la jeunesse. -
Pas de panica a Sant-Perdols : roman gendarmièr
Sèrgi Viaule
- Editions des Régionalismes
- Au Viu Leupard
- 13 Juin 2022
- 9782824011080
Sant-Perdols es una vilòta coma n'avèm maitas en Occitània. Viu al ritme del picatge de las oras, aquestas degrunadas pel relòtge pincat sul cloquièr de la vièlha catedrala, mas viu mai que mai per l'Amicala Rugbistica Sant-Perdosòla, lo club esportiu mai seguit de la ciutat. Tot aniria planièr dins lo melhor dels univèrs, se un lendeman de partida a l'estadi de Trincamòla lo sonhaire de l'equipa Primièra avia pas desaparegut. Alavetz, assassinat ? en fugida en Polinesia amb Miss Occitània ? suicidat ? envelat per de fòraterrenals ? partit amb la caissa del club ? victima d'una ascencion intempestiva al cèl coma la que patiguèt Nòstre-Sénher ? partit far l'ermita dins una cauna de Montanha Negra ?
D'evidéncia, a Sant-Perdols tot sembla possible, emai lo demai. Atanben lo capitani Marius Azemar ne vei de totas las colors per ensajar de tornar metre la man sul desaparegut. Son enquista va de rebombidas en rebombidas e se fa pas sens penetrar en prigondor las mors particularas - tras que particularas ? - dels vilandreses.
Sèrgi Viaule es sortit d'Albigés e i demòra totjorn. Escrich dempuèi son adolescéncia. Fa una lenga naturala e de bon comprene, per çò qu'enrasigada dins una practica quotidiana. En literatura es totjorn aqui ont degun l'espèra pas. Mas, literatura per literatura, sa sola ambicion e unic credo son : « Fa córrer la lenga ».
Aprèp aver publicat « Na Balfet », un primièr roman gendarmièr, puèi de romans mai classics e de recuèlhs de novèlas, Sèrgi Viaule torna al roman negre amb l'umor que li coneissem. Qualifica l'òbra presenta de « divertiment literari escrich pendent los confinaments sanitaris de 2020-2021 ». -
Lo gossàs dels Baskervilles
Arthur Conan Doyle
- Editions des Régionalismes
- Au Viu Leupard
- 10 Avril 2014
- 9782824003191
Una malediccion secuta los Baskervilles qu'ocupan lo maine vièlh dels aujòls. Un castelet perdut al mitan d'una landa enneblada e salvatja. D'udòls tenebroses s'ausisson dins lo bardàs grand de Grimpen. Venon acertanar una sinistra legenda. A còps, un gossàs que sembla un demòni, una òrra bestiassa, una feràmia giganta, sortis del sanhàs e escampilha la mòrt. Lo monde del parçan an paur. Anatz pas creire que seria sens rason...
The hound of Baskervilles, òbra de N'Arthur Conan Doyle escricha en 1902, es un classic del roman negre. Virèt lo torn del monde dins l'arcolan de las lengas.
En seguida de la version en gascon, vielha de mai de vint ans : Lo canhàs deus Baskervilles, avem aqui la del parlar lengadocian : Lo gossàs dels Baskervilles.
Eric Chaplain e, mai que mai, Sèrgi Viaule que lo siu trabalh i foguèt majoral, menèron la revirada dins un occitan-lengadocian armoniós e ric, que se prèsta perfiechament a l'exercici.
A legir Lo gossàs dels Baskerville, lo legeire occitan passarà, en companhia del celebrissime detectiva privat, En Sherlock Holmes e del famós doctor Watson, un moment inoblidable, a l'encòp romanesc e lingüistic. -
Zocalfar ! (édition 2011)
Joan loïs Lavit
- Editions des Régionalismes
- Poutchic
- 31 Juillet 1997
- 9782846181495
Lo comissari Magret recentament nomiat e qui torna donc en lo son pais autonòme de « Gasconha-Dessús » qu'es con?hrontat a ua enigma de las peludas ! : Un lèd creat qui s'apèra eth-medix « Zocalfar » qu'a decidit de denegar l'especificitat gascona de la lenga occitana d'aqueth parçan de Gasconha.
E que magina un salopèr de virús qui hè perir las formas especificas deu parlar gascon tant dehentz los ordinators com preus gents qüand pàrlann... Urosament lo comissari Magret, ajudat per un pariadge de « hlics » d'elei, qu'enquista... e que sauverà lo parlar gascon d'ua acabada mau-volenta... A l'encòp raconte trufandèr e d'anticipacion, chicòi roman a "claus", reflexion seriosa sus l'aviéner e la plaça deu gascon dentz la lenga occitana, tot acò e mei encoèra que cap hentz aqueth liberòt que legiratz solide au permèir, dusau o tresau grad...
Joan-Lois LAVIT, né en 1959 a Lourdes, en Lavedan, est instituteur itinérant en Bigorre. Primé à de nombreuses reprises aux Calams Biarnés, il a obtenu le Prix Pau Froment en 1996 pour sa pastorale « Pelòt ». -
Lo comissari Magret recentament nomiat e qui torna donc en lo son pais autonòme de « Gasconha-Dessús » qu'es con.hrontat a ua enigma de las peludas ! : Un lèd creat qui s'apèra eth-medix « Zocalfar » qu'a decidit de denegar l'especificitat gascona de la lenga occitana d'aqueth parçan de Gasconha.
E que magina un salopèr de virús qui hè perir las formas especificas deu parlar gascon tant dehentz los ordinators com preus gents qüand pàrlann... Urosament lo comissari Magret, ajudat per un pariadge de « hlics » d'elei, qu'enquista... e que sauverà lo parlar gascon d'ua acabada mau-volenta... A l'encòp raconte trufandèr e d'anticipacion, chicòi roman a "claus", reflexion seriosa sus l'aviéner e la plaça deu gascon dentz la lenga occitana, tot acò e mei encoèra que cap hentz aqueth liberòt que legiratz solide au permèir, dusau o tresau grad...
Jan-Lois LAVIT, vadut en 1959 a Lorda, en Lavedan, qu'es regent caminaire en Bigòrra. Premiat mantuns còps aus Calams Biarnés, qu'obtienó lo Prèmi Pau Froment en 1996 per la soa pastorala « Pelòt ».
Joan-Lois LAVIT, né en 1959 a Lourdes, en Lavedan, est instituteur itinérant en Bigorre. Primé à de nombreuses reprises aux Calams Biarnés, il a obtenu le Prix Pau Froment en 1996 pour sa pastorale « Pelòt ».
Nouvelle édition, dans un nouveau format, qui remplace, celle, épuisée, de 2011.